dimecres, 29 de setembre del 2010

Mines de ferro de Can Xirot. Barcelona

Mina 2

Les mines de ferro de Can Xirot (= mines de ferro de Gràcia) són situades al vessant sud occidental del turó del Carmel, al costat de la tanca de separació amb el Parc Güell, molt a prop de les escales del camí de Can Mora.


Coordenades:
Mina 1 : 429356.8/4585513.6 UTM31N/ED50 Altitud: 190 msnm

Mina 2: 429363.8/4585514.6 UTM31N/ED50 Altitud: 182 msnm


Excavades a la segona meitat del segle XIX, la durada de la seva explotació fou curta i l'extracció del mineral fou minsa.
Jaume Ferreres de l'Espeleo Club de Gràcia facilità als autors del llibre que a continuació referenciem la topografia (inèdita) del Grup d'Espeleologia de Badalona.

El Carmel ignorat. Història d'un barri impossible
Pròleg: Jaume Fabre
Coordinació: Carem Gual
Recerca documental: Lluís M Bou, Eva Gimeno, Virgínia Roy
Col·laboradors:Teresa Reñé i Pere Ros
Publicació: 2007 Agència de promoció del Carmel i entorns
Pàgines:192

Índex:
Pròleg
Per què el Carmel ignorat i per què història d'un barri impossible?
El territori fins l'annexió d'Horta a Barcelona el 1904
La muntanya pelada: els tres turons i quatre municipis independents
El descobriment d'un jaciment fossilífer
El poblat ibèric del Turó de la Rovira
El paisatge del Carmel i els seus entorns a inicis del segle XIX
L'explotació dels recursos naturals de la muntanya del Carmel
La mina de ferro de Can Xirot
L'explotació de pedreres
Orígens i avatars inicials de l'ermita del Carmel
Els dipòsits del Parc de les Aigües (Dosrius) i el de les Altures
El paissatge del Carmel a inicis del segle XX
De l'annexió a la Guerra Civil
L'inici de l'associacionisme
Una ullada a través de la cartografia històrica
El procés d'urbanització del Carmel
La Cooperativa de periodistes per a la construcció de cases barates
L'eterna lluita de l'Agrupación de propietarios del Monte Carmelo davant la incontrolada explotació de les pedreres de Can Baró
El Carmel: un lloc de trobades multitudinàries
L'esclat de la Guerra Civil i la defensa antiaèrria del turó de la Rovira
De la postguerra al tombant del segle XX
El Carmel immediat de la postguerra
La contínua explotació de pedreres: Enrique Vila Nogareda
Obra de Ntra. Sra. de Fátima. D'obra benèfica a equipament social
Nostra Senyora del Mont Carmel: d'ermita a parròquia
El barraquisme
El Carmel abandonat: de 1950 a 1970
La tasca de l'Associació de Veïns del Carmel
La fi del barraquisme i es darrers anys del segle XX
Bibliografia

Mina 1: Rec.: 217 m. Des.: 12 m (+1/-11). Asnm. 190 m

Mina 2: Rec.: 98 m., Des.: - 6 m. Asnm. 182 m.

Topografia Grup d'Espeleologia de Badalona anys 2001 i 2006. Autors: Enric Porcel. Víctor Porcel. Joan Sebastià. Josep Cuenca. Ferran Cardona. Francesc Alfambra. Joan de Déu Rodríguez. Maria Elena Berguedà. Julià González.












Mina 2

Fotografies: Maria Elena Berguedà i Francesc Alfambra

Amb desconeixement i/o oblit no n'hi ha preservació ni protecció. A l'altra banda de la tanca trobem exemple de conservació del patrimoni, però, també aquestes galeries subterrànies són un patrimoni a protegir i divulgar.

1 comentari:

  1. hola soy Hector me gustaria saber si vais hacer alguna salida mas sobre este sitio me gustaria apuntarme

    ResponElimina

PARAJES SECRETOS DEL PAÍS VASCO (Angulo, 1989)

  PARAJES SECRETOS DEL PAÍS VASCO paseos, ascensiones, excursiones, espeleología, exploraciones, escaladas (1989) 294 p., col., 265x190 mm. ...