Geología de Cuevas (Arthur N. Palmer, 2012)

GEOLOGÍA DE CUEVAS

(2012) 502 p., 770 fig., b/n., 280x216mm.

T.O. = Cave Geology

Traducción al español, Javier MUGICA JERÓNIMO

Ed. Unión Internacional de Espeleología (UIS).

Cave Books (www.cavebooks.com)

ISBN: 978-0-939748-66-2

Arthur N. PALMER

Geología de Cuevas es el libro definitivo sobre el tema por una autoridad reconocida internacionalmente. Se puede entender fácilmente por los no científicos, también abarca una amplia gama de temas en suficiente detalle para ser utilizado por los investigadores avanzados. Ilustrado con más de 500 fotografías en blanco y negro y 250 diagramas y mapas, este libro está dedicado a cualquier persona con un interés en cuevas y su origen.

Temas dentro de los quince capítulos incluyen: la ciencia de la cueva y la exploración, paisajes kársticos, rocas cavernosos, el agua subterránea kárstica y la química, las características de las cuevas, el origen de la cueva, la relación de cuevas y su configuración geológica, minerales en las cuevas, cuevas en las rocas volcánicas, meteorología de las cuevas, interna e intemperie, citas de cuevas, técnicas de campo, y la relación de los estudios de las cuevas en otras ciencias. También se incluye un glosario detallado, de referencia, y el índice.

Arthur N. Palmer es el ex director del programa de Recursos Hídricos en la Universidad Estatal de Nueva York (SUNY) en Oneonta, donde es Profesor Emérito de Hidrología y Geoquímica. Él y su esposa Peggy estan involucrados con la cuevas y los estudios kársticos durante varias décadas y son ambos miembros honorarios de la Sociedad Nacional de Espeleología. Ha recibido el Premio de Ciencias de la Sociedad Espeleológica Nacional, el Premio a la Trayectoria del Instituto Karst Waters, Premio de SUNY Canciller para la enseñanza y la investigación, y una plaza de profesor de Enseñanza Distinguidos. Es miembro de la Fundación Cueva de Investigación y la Asociación de Investigación de Cuevas británica, es miembro de la Sociedad Geológica de América y ha recibido el Premio GSA Kirk Bryan. También imparte un curso de verano sobre el Karst de la geología de la Universidad de Western Kentucky en el Parque Nacional de Mammoth Cave.

Catálogo de los Coleópteros Leiodidae Cholevinae Kirby, 1837

Catálogo de los Coleópteros Leiodidae Cholevinae Kirby, 1837 de la península Ibérica e islas Baleares

(2016) 308 p., col.

Monografies del Museu de Ciències Naturals. Volum 7

Ed. Consorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona

ISSN: 1695-8950

X. FRESNEDA, J. M. SALGADO

RESUM

Aquest catàleg de la subfamília Cholevinae dels Leiodidae es pot considerar com un complement i una actualització taxonòmica del volum 31 de la sèrie Fauna Ibérica (Salgado et al., 2008). Té com a principal pretensió reunir totes les dades de distribució publicades des de 1833 fins a 2016 amb l’objectiu d’aportar una eina de treball que faciliti als investigadors l’accés a la informació i presenta múltiples usos possibles en combinació amb altres disciplines com ara biogeografia i filogeografia, estudis sobre fenòmens de dispersió i especiació, processos i mecanismes evolutius, estudi de paleoclimes, esdeveniments geològics i canvis climàtics, com també ajudar a identificar àrees d’alt valor per a la conservació. S’hi inclouen nombroses dades de distribució inèdites que procedeixen de diversos arxius entomològics, tant públics com privats. Per a cada taxó es dóna la llista de sinònims i combinacions, una transcripció de la localitat típica, les dades de distribució amb les referències que l’esmenten d’una manera global, així com les dades de distribució detallades per províncies, terme municipal o poble, localitat, dades complementàries (coordenades, altitud, etc.), data de recol·lecció, recol·lector, nombre d’exemplars, dipòsit i referències bibliogràfiques. La informació es complementa amb mapes de distribució de cada gènere endèmic i de cada espècie. S’aporten consideracions sobre la conservació de les espècies i la protecció dels hàbitats, a més d’una llista de les que estan legalment protegides o figuren en llistes vermelles tant estatals com de comunitats autònomes. A la península Ibèrica i les illes Balears, durant 182 anys i en 150 publicacions, s’han descrit 275 noms de rang específic o inferior, 219 dels quals són actualment considerats noms vàlids. En aquests territoris actualment es coneixen 47 gèneres, 223 espècies i 37 subespècies; 190 espècies o subespècies són hipogees, 21 endogees, cinc mirmecòfiles i 43 epigees (foleòfiles, necròfagues, corticícoles o saproxilòfagues). El conjunt de la fauna ibèrica de Cholevinae, excloent–ne Leptodirini, s’ha d’associar al de la resta d’Europa, constituïda per 26 elements transpirinencs, 10 de meridionals, un de transibèric i 18 endemismes. La quantitat d’endemismes és significativa, tot i que no s’ha trobat un patró de distribució clarament predominant. Els Leptodirini són tots endèmics, tenen unes àrees de distribució molt petites i inclouen 35 gèneres, 171 espècies i 33 subespècies, amb la distribució següent: clades de «Quaestus» i «Speonomidius», Districte Cantàbric; clade de «Bathysciola zariquieyi» + clade de «Speonomus» in pars, Districte Català; clade de «Spelaeochlamys», Districte Llevantí; clade d’«Speonomus» in pars + Bathysciola dels grups «schiodtei» in pars, «lapidicola», «meridionalis» i clade de «Bathysciola ovata», Districte Pirinenc; clade d’«Speocharidius» incloent–hi Bathysciola del grup «schiodtei» in pars, Districte Basc. El procés de formació dels diferents clades es relaciona amb esdeveniments geològics i paleoclimàtics i se n’ha datat l’origen entre l’Eocè mitjà i el final de l’Oligocè. Els esdeveniments paleoclimàtics esdevinguts entre el Miocè i l’actualitat s’han esgrimit per explicar la dispersió i diversificació d’aquests clades. La fauna iberobalear de colevins és una de les més riques de la regió Paleàrtica i els districtes bioespeleològics Pirinenc, Basc i Cantàbric presenten una de les densitats de coleòpters troglobiomorfs (hipogeus i endogeus) més altes del món. D’altra banda, els colevins hipogeus són un grup zoològic amb una de les taxes més altes d’elements endèmics entre els presents a la península Ibèrica.

Disseny: Fons Gràfic
Fotografia de la coberta: Troglocharinus espanoli roselli Lagar, 1952 (= Troglocharinus elongatus portai Zariquiey, 1950) del
Avenc de les Torres, Torrelles de Foix, Barcelona (Foto: A. Meseguer)