Mines d'aigua, St. Just Desvern

LES MINES D’AIGUA DE SANT JUST DESVERN

(1995) 241 p., portada foto. col., 48 fig., 13 grà., 22 dib., 56 foto. b/n., 1 foto. col., 1 topo. sobre map. plegat (332x610); 240x162 mm

Ed. Ajuntament de Sant Just Desvern, Grup Espeleològic Rats Penats, Centre d’Estudis Santjustencs amb l’assessorament i col·laboració de l’Arxiu Històric / Anagràfic

Grup Espeleològic Rats Penats, Centre d’Estudis Santjustencs

A l'actualitat, diferents espeleòlegs i clubs d'espeleologia de Catalunya realitzen recerques, exploracions i recollida de dades en general, de cavitats artificials i/o d'altres construccions abandonades quasi sempre ignorades i oblidades.

Aquestes tasques d'espeleologia aplicada es poden considerar com d'utilitat publica, ja que partint de les tecnologies i metodologies de l'espeleologia s'obtenen dades provinents de la recol·lecció faunística, de les topografies i d'arqueologia industrial i militar, principalment.

Els ajuntaments, els més sensibilitzats, han començat a aplicar els coneixements que els hem transmès els espeleòlegs, aprofitant aigües freàtiques per a rec de jardins i neteja de carrers. (FM)

Un treball important: Jaume Campreciós i Colet. Pròleg: Fulgenci Baños. Presentació: Albert Riera Prenafeta.

ÀMBIT GEOGRÀFIC

1. ÀMBIT GEOGRÀFIC I HIDROGRAFIA / Juli Ochoa Gonzàlez
2. TRETS GEOLÒGICS / Oriol Rigat Planas
3. NOTES SOBRE CLIMATOLOGIA I HIDROLOGIA / Juli Ochoa Gonzàlez
4. ACIDESA I ALCALINITAT DE LES AIGÜES / Francesc Riera Prenafeta

RESSENYA FAUNÍSTICA

5. RESSENYA FAUNÍSTICA / Francesc Riera Prenafeta

HISTÒRIA DE LES MINES D’AIGUA SANTJUSTENQUES

6. ELS PRECEDENTS DE LES MINES D’AIGUA ARREU EL MÓN / Juli Ochoa Gonzàlez
7. HISTÒRIA GENERAL DE LA MINERA D’AIGUA AL NOSTRE TERME I EN PARTICULAR DE LA MINA TORREBLANCA I DE LA COMPANYIA D’AIGÜES POTABLES DE SANT JUST DESVERN / Francesc Riera Prenafeta
8. HISTÒRIA DE LES MINES ERASME I FALGUERA / Juli Ochoa Gonzàlez, Francesc Riera Prenafeta
9. HISTÒRIA DE LA MINA VIDAL / Juli Ochoa Gonzàlez, Coral Torra Pannon
10. HISTÒRIA DE LA MINA DELS CASALOTS / Juli Ochoa Gonzàlez, Francesc Riera Prenafeta
11. HISTÒRIA DE LA FONT DE LA BONAIGUA / Antoni Anguera Múrria

L’OFICI DE MINAIRE

12. METODOLOGIA CONSTRUCTIVA.- RECERCA PRÈVIA DE LES VETES D’AIGUA.- EXCAVACIÓ.- L’EXTRACCIÓ DE RUNES.- MORFOLOGIA DE LES GALERIES.- ELEMENTS CARACTERÍSTICS DE LES MINES I CONDUCCIONS SOTERRADES DE L’AIGUA PROVINENT DE LA MINA.- TREBALLS PER APORTAR MÉS AIGUA A LES MINES.- TREBALLS DE NETEJA I MANTENIMENT.- LA VESTIMENTA I LES EINES DE MINAIRE.- LA VESTIMENTA DE TREBALL DEL MINAIRE.- LES EINES / Francesc Riera Prenafeta
13. EL MINAIRE.- GLOSSARI / Juli Ochoa Gonzàlez, Francesc Riera Prenafeta
14. LES MINES D’AIGUA I EL DRET EN EL DECURS DEL TEMPS / Julio Ochoa Gonzàlez, Coral Torra Pannon
15. INVENTARI DE LES MINES SANTJUSTENQUES / Juli Ochoa Gonzàlez, Albert Riera Prenafeta, Francesc Riera Prenafeta
16. ELS POUS A SANT JUST DESVERN / Jordi Cardona Gelabert
17. LES CREENCIES DELS NOSTRES AVIS. ANECDOTARI DE LES AIGÜES DE SANT JUST DESVERN / Corral Torra Pannon
18. PRESENT I FUTUR DE LES MINES / Lluís Julià Jimeno

Agraïments i col·laboradors. - Annex: Esquema general

Hidrogeología kárstica. Llopis

FUNDAMENTOS DE HIDROGEOLOGIA CARSTICA

Introducción a la geoespeleología

(1970) XII + 269 p., sobrecorberta dibuix col., 87 fig., 4 topo.; 245x165

Ed. Blume, Madrid-Barcelona / Langa y Cia, Madrid

Noel LLOPIS LLADÓ

Generalidades sobre el agua. – Hidrogeología cárstica. – Los fenómenos cársticos. – El agua cárstica. – La geología de la caliza. – Cinética cárstica. – El aparato cárstico. – Las formas de conducción. – Morfología subterránea. – Las formas de emisión. – La evolución cárstica. – Tipología de los Karsts. – Karst y clima. – Filogenia del Karst. – Ideas sobre los métodos de prospección y alumbramiento de aguas subterráneas. – Tipología de los Karsts de España.

Després de la mort de Llopis, aquesta obra la va finalitzar Sánchez de la Torre i Agueda Villar del Departament d'Estratigrafia de la Facultat de Ciències de Madrid.

Ressenyes, Espeleobloc: VEURE

Nociones de Espeleología: VEURE

Cau de la Guilla. Font 1897

Excursió

ESPELEOLOGICA

La Bancó, les Barbotes y singles de Bertí

(1898) 30 p., 9 foto. b/n., 215x145 mm.

Ed. L'Autor. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona

Norbert FONT y SAGUÉ

VEURE: ENLLAÇ

Cau de la Guilla, Bigues i Riells, Vallès Or.

Topografia, 21-11-09. Rec.: 182 m. Des.: - 7 m. Grup d'Espeleologia de Badalona

Inma Mochón, Xavier Soler, J. Lluís Moldes, E. Porcel

Coves de Campanet

Les coves de Campanet

(1996) 107 p. + VIII làm. fot. col. + XVI làm fot. b/n., 213x157 mm.

Ed. Ajuntament de Campanet

ISBN: 84-921272-0-1

Miquel VIVES MASCARÓ

Les coves de Campanet (= So na Pacs. Son Apats. St. Miquel. Ses Coves) foren descobertes per desobstrucció a l'any 1945. A principis del 1946 N. Llopis, J.M. Thomas i F. Español són convidats pel propietari de la cova per a realitzar l'estudi espeleològic d'aquesta. Els resultats els publiquen a Miscel·lània Almera, 1948, vol. 7: 39-60, La hidrología kárstica de los alrededores de Campanet (Inca, Mallorca) i es donà referència al butlletí del Club Muntanyenc Barcelonès, 1946: 267-268. L'autor del llibre transcriu, en català, el primer article referenciat, amb el comentaris i correccions de l'eminent espeleòleg Joaquín Ginés.

Presentació: Francesc Aguiló Pons

Segon Simposi. Topografia 1972

2º SIMPOSIUM DE METODOLOGÍA ESPELEOLÓGICA. TOPOGRAFIA 

 Comunicaciones. Mayo 1972.
Escuela Catalana de Espeleología – C.R.E. de la F.C.M.

Sección de Investigaciones Espeleológicas del C.E.A
(1972) 261 p., 46 fig., 67 topo.; 290x205 mm.

Ed. S.I.E. Secció d'Investigacions Espeleològiques del C.E.A. Barcelona.

TOPOGRAFIA SUPERFICIAL

LAS MEDICIONES AZIMUTALES Y LA DECLINACIÓN MAGNÉTICA

Pedro Plana Panyart

COMENTARI BIBLIOGRÀFIC. “INVENTARIO DE INFORMACIÓN CARTOGRÁFICA DE LA PROVINCIA DE BARCELONA”.- COMISIÓN MIXTA DE COORDINACIÓN ESTADÍSTICA.- BARCELONA 1970. 218 pp. 30 MAPES

J.A. Raventós i Soler

INTERPRETACIÓN Y SISTEMAS DE TRABAJO APLICADOS A TOPOGRAFÍA EXTERIOR

Luis Auroux Poblador.

MATERIAL

LOS APARATOS MEDIDORES DE DISTANCIAS ELECTRO-OPTICOS Y DE MICROONDAS

Jordi Mor Benedito

ESCALERAS BICOLOR

Emilio Sabaté Serra

CARACTERÍSTICAS DE LOS ELEMENTOS EMPLEADOS EN TOPOGRAFIAS SUBTERRÁNEAS

Ricard Gargallo Busón

CONSTRUCCIÓN DE UN CUENTA-METROS POR HILO PERDIDO

Mario Folch Llovera

MÉTODOS UTILIZADOS EN LOS LEVANTAMIENTOS

TOPOGRAFÍA ESPELEOLÓGICA

Oscar Andrés Bellet

TOPOGRAFÍA ESPELEO-SUBACUÁTICA

Lluís Astier i Turró

TOPOGRAFÍA ESPELEOLÓGICA POR EL SISTEMA DE COORDENADAS

J.A. Encinas S.

TEORIA DE LOS ERRORES EN LOS LEVANTAMIENTOS TOPOGRÁFICOS

Pedro Aymerich Meliz

CONFECCIÓN DEFINITIVA

NORMALIZACIÓN DE FORMATOS Y ARCHIVO DE PLANOS /

Jorge Marí Sala

REDUCCIÓN Y AMPLIACIÓN DE PLANOS

José M. Victoria López

CATASTRO

PROCESO DE DOCUMENTACIÓN EN EL CATÁLOGO ESPELEOLÓGICO PROVINCIAL DE BURGOS

Pedro Plana Panyart

CAVIDADES CATALANO BALEARES

RECOPILACIÓ PROVISIONAL DE LES CAVITATS DE MAJOR RECORREGUT DEL PRINCIPAT

Martí Romero i Rectoret

INVENTARI ESPELEOLÒGIC DE POLLENÇA (MALLORCA)

Grup Nord de Mallorca

PRIMERA RELACIÓN DEL INVENTARIO ESPELEOLÓGICO DE MALLORCA

Joaquin Gines Gracia, Miguel Trias Gusó

RELACIÓN DE LAS CAVIDADES MÁS PROFUNDAS DE LA ISLA DE MALLORCA

Angel Ginés Gracia

CATASTRO DE LAS CAVIDADES CATALANAS EXCAVADAS EN MATERIALES NO CALCÁREOS

Antonio Ferro Guitart

TOPOGRAFIES SUBTERRÀNIES AL C.E. DE TERRASSA

Salvador Vives i Jorba

CAVIDADES TOPOGRAFIADAS EN LA SIERRA DE PRADES Y LISTA DE LAS MAYORES CAVIDADES

G.I.E.M. Secció de Topografia

L’AVENC DE SANT MARÇAL

Andreu Policarpo i Pérez

“COVA DE CAL PESSO”

J.A. Morro Cifre, J.R. Morro Navarro

RELACIÓN DE LAS CAVIDADES CATALANAS CON MAYOR DESNIVEL /

Luis Ribera Saurina

EXPLORACIÓN DE LOS AVENCS DE LOS RASSOS DE PEGUERA (BERGA) Y PLA D’ARDENYA

Ferran Elias Balaña

CUEVAS Y SIMAS DEL ALT EMPORDÀ

S. Delcós Suñer

Edicions ciclostilades.

2º SIMPOSIUM DE METODOLOGÍA ESPELEOLÓGICA. TOPOGRAFÍA – Mayo – 1972.

GRUPS ESPELEOLÒGICS A CATALUNYA I BALEARS

Escola d'Espeleologia C.R.E. de la F.E.M. Organització S.I.E. del C.E.A.

(1972) 11 p., 297x210.

Relació per provincies, poblacions i entitats

Al llistat figuren 76 Grups en total distribuits per municipis:

Badalona 2. Barcelona 30. Castellar del Vallès 1. Cornellà de Llobregat 1. Gavà 1. Granollers 1. l'Hospitalet de Llobregat 2. Igualada 1. Manresa 2. Martorell 1. Mataró 1. Molins de Rei 1. Montcada i Reixac 1. Monistrol de Montserrat 1. Olesa de Montserrat 1. Rubí 1. Sabadell 1. St. Adrià de Besòs 1. St. Boi de Llobregat 1. Sta. Coloma de Gramenet 1. St. Cugat del Vallès 1. Terrassa 1. Vilanova i la Geltrú 2.

Girona 1. Figueres 1.

Lleida 1. Tremp 1.

Inca 1. Palma de Mallorca 2. Pollença 1.

Montblanc 1. Reus 4. Tarragona 3. Valls 1. Vendrell 1.

2º SIMPOSIUM DE METODOLOGIA ESPELEOLOGICA. TOPOGRAFIA - MAYO 1972

Escuela Catalana de Espeleología CRE, FCM.

Topografies subterrànies al C.E. de Terrassa

(1972) 6 p. + XX làm. de topografies, 297x210 mm

Salvador VIVES i JORBA

Mines de Can Palomeres. Malgrat de Mar

LES MINES DE CAN PALOMERES
Malgrat de Mar

(1988) 72 p., portada foto col., contraportada 2 foto. col. 1 foto. b/n., 24 foto col., 18 foto. b/n., 3 fig., 1 map., 1 taul. 5 topos.; 215x165 mm.

Ed. Ajuntament de Malgrat de Mar / Imprimeix, Badalona.

Ferran CARDONA, Josep CUENCA, F. Xavier SAMARRA.

L'interes de diferents espeleòlegs per la investigació i exploració de cavitats subterrànies artificials parteix des del mateix inici de l'espeleologia en el seu concepte de ciència auxiliar. Així, des dels primers números de Spelunca, al sègle XIX, trobem articles sobre aquesta temàtica. El primer pou que davallà Font i Sagué (1897), amb interes espeleològic, fou artificial, el de l'Eusebi de - 53 m, perforat per a tractar d'aprofitar l'aigua de la Falconera al massís del Garraf.

Aquesta monografia de les mines de ferro de Malgrat ha estat elaborada per espeleòlegs.

Pròleg: Joaquim Colom

Malgrat dins del context geogràfic. - Descripció física del terme de Malgrat. - Característiques geològiques. - Origen dels jaciments minerals. - L’entorn natural de les mines. - El Malgrat de les primeres explotacions. - L’explotació de l’últim terç del segle passat. - La gran etapa d’explotació. - El sistema de transport de mineral. - Els miners i el seu treball. - La comercialització del mineral. - Característiques de l’explotació. - Els vestigis de l’explotació. - Evolució natural després de l’abandó. - Utilització de la mina abandonada. - Descripció de les mines. - La mina com a biòtop.- La flora. - Fauna invertebrada.- Fauna vertebrada (quiròpters). - L’ecosistema i la seva protecció.