divendres, 30 de desembre del 2011

Mines de sal de Cardona


Les peculiars muntanyes de sal de Cardona de sempre han atret als naturalistes i a curiosos en general.

   Fotografies, F. Miret


L'espeleòleg E. A. Martel visità l'any 1901 el forat Micó. (Vegeu la ressenya a Espeleobloc)


A la monografia de l'amic Ferran Cardona, Sota la sal de Cardona, trobareu les principals referències sobre les cavernes i el carst que es desenvolupa en aquest entorn.


A la important obra que us referenciem a continuació, a més d'una extensa recopilació i estudi sobre la mineria en aquesta zona, també dóna noticia d'exploracions espeleològiques.



Minas y mineros del Bages
Minas de Cardona
(2009) 353 p., col.
Ed. PR-Ediciones. Madrid
ISBN: 978-84-15092-29-2

Laureano MORENO GALERA

dimarts, 27 de desembre del 2011

Misteris espeologistes. Ordal


The most fabolous cave of Catalonia
(1974) The Nasional Geografic Maga Ine: 2-82

Mr. Elmír-ETE

Aquest article, en anglès, ha restat fora de la bibliografia espeleològica de Catalunya. Reconec que jo també ho desconeixia. Així que m’he posat en contacte amb l’autor, i m’ha dit que ell tampoc sabia que l’haguessin publicat, encara que ell mateix, el va enviar escrit en català a Nova York.

Tipycal Catalan caver whistleling the "Virolai"

Abans de tot farem una breu descripció de l’article i desprès afegirem una sèrie d’aclariments demanats a l’autor.

Comença la narració, l’Elmír ET, amb unes dades, sense el cap mínim interès, com, (...) per anar de Badalona a Vallirana havíem d’agafar l’autobús, BS o TP, fins al carrer Trafalgar de Barcelona i el metro de les places Urquinaona a Espanya, desprès el cotxe de línea al carrer Llançà que ens duia fins al poble de Vallirana.

Suposo que per omplir, també explica que, (...) al Casino de Vallirana havia unes fotos de les batudes que els caçadors efectuaren als ramats de gossos salvatges d’aquelles muntanyes. No sé jo quin interès podien tenir els americans i els de l’imperi britànic en saber aquestes bretolades.

Segueix amb les banalitats, dient, (...) més endavant anàrem de nit amb un Citroën 2cv de capota de lona. Vam penjar una radio-transistor a la punta de l’antena del cotxe, doncs el cotxe no duia radio.

Citroën 2cv tunejat, amb el lloro a la punta de l'antena

Quan sopàvem al costat del vehicle, a la llunyania sentíem bordar als gossos salvatges. El més bromistes, d’amagat, llençaven pedres a la brolla per espantar als espeleòlegs porucs, el que provocava les rialles de tots els altres. Fins que de sobte es va sentir una forta sotragada sobre el vehicle. Tothom va sortir fugint a la carrera. El soroll de l’impacte que es produí al caure la ràdio va espantar a tota la colla de valents espeleòlegs.

Vista aèria del campament situat al pla d'Ardellenya (Mountains White, Ordal)

... ni els atacs, a traïció, de les bestioles aturaren les prospeccions ...

Molt més resumit, l’article ve a dir que, (...) desobstruïren un nou avenc a l’Ordal. Desprès d’una carena de pous arribaren a una bifurcació.

Un pou de la carena dels Quaranta Principals

 The wonderful gallery : L'Esperança no més sap que ballar el Xa-xa-xà

Famous stalagmite with an aboriginal gentleman

... S'utilitzaren els materials personals i de progressió més sofisticats de l'època ...

Seguint per la de la dreta trobaren un riu subterrani, el que descendiren fins arribar a una estretor on s’escolava l’aigua. Suposaren que l’aigua es dirigia a la font d’Armenya ...

... vam trobar aquest important cabdal. No sabem la procedència. Encara que un, que la va tastar, ens va dir que, feia gust a cloro i que amb tota seguretat era un fuita d'aigua de les canonades subterrànies d'abastiment a Barcelona.

... corria tanta aigua que vam haver de buidar les cantimplores (...) desprès d'aquest trauma ens va venir l'afició per la cervesa ...

... vam d'haver d'utilitzar tots el bots pneumàtics, però se'ns van anar pinxant, un a un ...

... continuaren, fins que vam acabar de xuclar l'aire de les ampolles de fer bombolles

Fou d'Armenya, vista per l'altre costat

Per l’esquerra avançaren en profunditat fins que trobaren una galeria artificial que anava planejant fins un pou artificial ascendent tapat per una tapa de fusta, tancada per l’altre costat. Aquí vam sentir caminar per sobre de la fusta i també vam escoltar veus humanes. No es vam atrevir a picar a la fusta, per a comprovar si contestava algú, i molt menys trencar la tapa de fusta.



Pou de la Via Ferrada Ferraté-Ferrer-Ferro-Ferreres

Només que aquest relat fóra aproximat a la realitat, sense cap dubte, en aquells temps, es tractaria de la caverna més fonda i llarga de Catalunya.


Interviu (per dir-ho d'alguna manera)
de F. Miret a Elmír ETE

Li preguntem al senyor Elmír,

Però com és que aquesta noticia no va transcendir?

- A l’any 1974 no podíem dir res més. Comprovi vostè mateix una part de la documentació desclassificada. A la vista d’això, ja comprendrà, senyor Miret, que només calia que diguéssim, també, que havíem explorat l’avenc més fondo de Catalunya.




- Oi que vostè ho sap entendre senyor Miret?

A mi no m'escalfi el cap, senyor Ete, que jo de política, esports, religió, i de bolets de temporada no n'entenc gaire res!

Supermiriafori 6 cilindres. Amb aquest discret vehicle camuflat vam poder deixar enrere a alguns perseguidors

Insistim,

I per què no van dir res després, eh?

- Doncs, em vaig anar al Sàhara en missió oficial de pacificació. No em deixaren tornar fins que passaren setze mesos, i a la tornada se’ns havia acumulat la feina.

Centre de pacificació de la UNO de DOS a Bir n'Nazaran

Tornem-hi,

I com és que ningú ha trobat la continuació?

- Vam tapar el petit pas de continuació a l’espera de fer guardiola per comprar una brúixola i un clinòmetre Suunto, que a l’època costaven quasi el mateix que una Motoreta. Desprès ja ho vam deixar així, per a que ningú prengués mal, doncs la pedrera dinamitava tot el vessant de la muntanya.

... vam tapar aquest pas de l'interior de l'avenc ...

... i després vam esborrar, molt acuradament, totes les empremtes de l'exploració, per petites que fossin.

Bé, doncs, sabeu a on anava a parar l’avenc?

- Segons vam poder esbrinar, deien que, a Ca l’Herbaci, a prop de les Casetes de Valli-Rana, durant una temporada, els dissabtes a la nit i els diumenges al matí s’escoltaven com unes veus d’ultratomba que semblaven provenir de sota terra. És clar que foren les nostres veus! Però, vam ser prudents i no vam dir res, ja que les reacciones humanes són a vegades violentes.

Ca l'Herbaci

- En tot i això ens vam trobar, abans d’arribar al pou artificial ascendent, un mur de maons que emparedava totalment la galeria.

... el mur aixecat des de l'altra banda, no va permetre realitzar la travessada integral. La trampeta de fusta de la via ferrada, tampoc.

(Fins aquí m’arribà la paciència, però torno a insistir). Exactament, senyor ET, vostès on van tapar la continuació de l’avenc?

- Si li dic a on, senyor Miret, vostè ho publicarà o li dirà a algú?

És clar que no! Ja m’ho pot confiar que jo sóc persona d’una sola paraula i no m’agrada que em facin posar colors a la cara.

- Doncs, respon l’Elmír, llavors no cal que ho sàpiga. Ja que vostè sol no pot desobstruir-lo, ni molt menys, explorar la continuació de l’avenc.

- També l’he de dir que m’ha decebut molt, senyor Miret, ja que jo pretenia aprofitar aquesta entrevista per divulgar i revifar l’exploració de la continuació, però m’he trobat amb una persona impresentable, com vostè, que no vol dir-ho.

Ara sí que bé m’ha fotut! Encara no arribo a saber com s’ho ha fet anar, però a més de no dir-me on és la continuació, m’ha deixat a parir panteres! I ara que ho penso, per no dir, no m’ha dit ni el nom de l’avenc!

Jo ja crec que aquest Emir o Elmír, o com es digui, pot tractar-se del mateix individu que el de la cova del Morrut. (Vegeu, El Misteri del Morrut, a Espeleobloc).


P.D.F. Sorpresa! Ara mateix acabo de rebre un email anònim amb aquestes coordenades, 419236, 4578662. Encara no m’ha donat temps de comprovar-les, però jo ja les dic, per si fos una revelació produïda, de sobte, per un empenediment d’última hora.


dissabte, 24 de desembre del 2011

Narracions per a joves


Nuestras hazañas en la cueva
(1996) 116 p., 18,7x11 cm. 
Ed. Col. Torre de Papel. Norma
ISBN: 9580407355
Ilustraciones, Juan Sierra

Thomas HARDY



El deseo de ser explorador, y no agricultor, es la fuerza que impulsa a Steve para aventurarse en la búsqueda de lugares extraños. Esta actividad de explorador lo lleva a descubrir un día las cuevas de Mendip, cercanas a la aldea de West Poley. Al adentrarse en estos lugares halla una cueva cuyo nombre es El Bolsón del Diablo. Es entonces cuando Steve invita a Leonard a hacer parte de la hazaña de explorar tan recóndito lugar.


Perdidos en la cueva
(1983) 36 p., 27x22 cm.
Ed. Timun Mas
Ilustraciones, Agustí Asensio

Mercé COMPANY


El misteri de la Cova dels Gemecs
(1988) 167 p., b/n., 207x140 mm.
Ed. Alfred Hitchcock i Els tres Investigadors. Ed. Molino. Barcelona
Traducció, Josefina Caball. Coberta, Badía-Camps. Il·lustracions, R. Escolano
ISBN: 84-272-3350-8

Robert ARTHUR




Misterio de la Cueva de los Lamentos
(1969) 160 p., b/n., 207x145 mm.
Ed. Alfred Hitchcock y Los Tres Investigadores. Ed. Molino, Barcelona
Traducción, M.L. Pol de Ramírez. Cubierta, Badía-Camps. Ilustaciones, Harry Kane

Robert ARTHUR


dimecres, 21 de desembre del 2011

Cuevas Cubanas 2006 - 2008



Cuevas Cubanas 2006 - 2008
42 p., col.
Ed. Clan des Tritons, Francia. Grupo Espeleológico Mogote, Viñales, Cuba




Spéléo Tritons
 
Grupo Espeleológico Mogote

dilluns, 19 de desembre del 2011

Arte rupestre del Arco Mediterráneo


El Arte Rupestre del Arco Mediterráneo de la Península Ibérica
10 años en la Lista del Patrimonio Mundial de la UNESCO
Actas del IV Congreso. València 2008
(2009) 374 p., col.
Ed. José Antonio López Mira, Rafael Matínez Valle, Consuelo Matamoros de Villa. Generalitat Valenciana
ISBN: 978-84-482-5304-2

A.A. V.V.


1ª Sesión: 10 años de avances en la investigación del arte rupestre


El arte rupestre, riqueza artística universal
Jean Clottes
págs. 3-8

Arte Paleolítico vertiente mediterránea ibérica: novedades y tendencias de la investigación
Valentín Villaverde Bonilla
págs. 9-22

Últimas investigaciones sobre Arte Paleolítico en Extremadura (2000-2008)
Hipólito Collado Giraldo
págs. 23-34

Arte rupestre en el Cingle del Barranc de l'Espigolar (La Serratella, Castelló)
Pere Miquel Guillem Calatayud, Rafael Martínez Valle
págs. 35-48

El santuario-cazadero del conjunto rupestre de Les Ermites (Ulldecona, Montsià, Tarragona)
Ramón Viñas i Vallverdú, Jordi Rosell, Manuel Vaquero Rodríguez, Albert Rubio
págs. 49-58

Arte rupestre Postpaleolítico en el Arco Mediterráneo de la Península Ibérica: bañance de 10 años de descubrimientos y estudios
Mauro Severo Hernández Pérez
págs. 59-80

Caracterización de la secuencia levantina a partir de la composición y el espacio gráfico: el núcleo Valltorta-Gassulla como modelo de estudio
Esther López-Montalvo
págs. 81-94

El Abrigo de los Chorradores (Millares, Valencia): una nueva representación de recolección de miel a orillas del Río Júcar
Trinidad Martínez i Rubio
págs. 95-104

Arte y territorio en el Río Grande (la Canal de Navarrés, Valencia)
Ximo Martorell Briz
págs. 105-112

Las pinturas rupestres lineales esquemáticos de la comarca de Almadén-Montesur
Norberto Rodríguez Martínez
págs. 113-122

Novedades en el Arte Postpaleolítico de Extremadura
Hipólito Collado Giraldo, José Julio García Arranz, María Isabel Domínguez García, Esther Rivera Rubio, Luis Felipe Nobre da Silv
págs. 123-130

Arte rupestre, sistemas de información geográfica e infraestructuras de datos espaciales
Javier Fernández López de Pablo
págs. 131-138

Iconografía en el arte rupestre Postpaleolítico español: distribución de motivos entre los ríos Júcar y Segura (SE de la Península Ibérica)
Juan Francisco Jordán Montes
págs. 139-154

Conjeturas culturales en relación a la ausencia de motivos astraliformes en el arte rupestre Levantino
José Fernández Quintano
págs. 155-168

2ª Sesión: 10 años de gestión

Gestión del arte rupestre de la Comunitat Valenciana, 1998-2008
Consuelo Matamoros de Villa, José Antonio López Mira
págs. 169-178

La tutela del arte rupestre en la Comunidad Autónoma de Andalucía: estado de la cuestión y nuevas perspectivas para su investigación y difusión
Arturo Pérez Plaza
págs. 179-184

La gestión del arte rupestre en Aragón
págs. 185-195

Estado actual y gestión del arte rupestre en Castilla-La Mancha
Alfonso Caballero Klink
págs. 191-196

La gestión de los conjuntos con pinturas rupestres en Catalunya: estado de la cuestión (2008)
Josep Castells i Camp, Gemma Hernández Herrero
págs. 197-204

El arte rupestre prehistórico en Murcia: 1998-2008
Miguel San Nicolás del Toro
págs. 205-212

Arte rupestre: patrimonio Mundial y la iniciativa del Arco Mediterráneo de la Península Ibérica
Julián Martínez García
págs. 213-222

La Sarga en el X aniversario de su inclusión en la Lista del Patrimonio Mundial: una propuesta de gestión
Jose María Segura Martí
págs. 223-228

Centro de interpretación de arte rupestre de Murcia
Susana Martínez Martínez, Armando Melo de Lucena
págs. 229-232

Los cierres en los sitios de arte rupestre Prehistórico de la Región de Murcia: la Cueva-Sima de la Serreta (Cieza) y los Abrigos del Pozo (Calasparra)
Francisco Javier Giménez Belló, Miguel San Nicolás del Toro
págs. 233-240

La difusión a través de Internet del arte rupestre del Arco Mediterráneo: www.arterupestre.es
José Javier Martínez García, Miguel San Nicolás del Toro
págs. 241-246

Centenario del descubrimiento de la Roca dels Moros del Cogul: primera exposición virtual del nuevo portal www.rupestre.org
Ramón Viñas i Vallverdú, Rafael Sospedra i Roca, Anna M. Garrido
págs. 247-248

El reto de la gestión del arte rupestre: experiencias en Castilla y León
Milagros Burón Alvarez, José Javier Fernández Moreno
págs. 249-258

Arte rupestre y turismo: la gestión del arte rupestre como elemento dinamizador del territorio: la Cueva-Sima de la Serreta, Cieza (Murcia)
José Antonio Gázquez Milanés
págs. 259-268

3ª Sesión: Nuevas tecnologías al servicio del arte rupestre

Análisis de pigmentos en conjuntos de arte rupestre
Clodoaldo Roldán García
págs. 269-278

El papel de los microorganismos en las cuevas con pinturas rupestres
Cesáreo Sáiz Jiménez
págs. 279-288

Documentación 3D de la Cova de Parpalló
José Luis Lerma, Miriam Cabrelles, Santiago Navarro, Sergio Galcerá
págs. 289-294

Nuevas técnicas aplicadas a la documentación gráfica del Arte Levantino: valoración crítica del método tras una década de experimentación
Esther López-Montalvo, Inés Domingo Sanz
págs. 295-302

Cronología del arte rupestre Postpaleolítico y datación absoluta de pátinas de oxalato cálcico: primeras experiencias en Castilla-La Mancha (2004-2007)
Juan Francisco Ruiz López, Marvin W. Rowe, Antonio Hernanz Gismero, J. Mª. Gavira Vallejo, Ramón Viñas i Vallverdú, Albert Rubio i Mora
págs. 303-316

La conservación del arte rupestre: estudio de los factores de deterioro y de la composición química de los pigmentos
Ramiro Alloza Izquierdo, Enrique Arranz, Juan Miguel González Grau, Vicente Baldellou Martínez, Martín Resano, Paz Marzo, Frank Vanhaecke
págs. 317-326

Combinación de análisis de imagen y técnicas analíticas para la distinción de diferentes fases en un panel rupestre (La Coquinera II, Obón, Teruel)
Miguel Angel Rogerio Candelera, Frank Vanhaecke, Martín Resano, Paz Marzo, Estefanía Porca, Ramiro Alloza Izquierdo, Cesáreo Sáiz Jiménez
págs. 327-334

Explotación turística no intrusiva de la Cueva de Santimamiñe (Vizcaya) mediante realidad virtual
Sergio Barrera Mayo, Unai Baeza Santamaría
págs. 335-342

Métodos digitales para la restauración-reconstrución virtual aplicada al estudio del arte rupestre
Mónica Solís Delgado
págs. 343-350

La chiesa rupestre ipogea di S. Barbara, Matera, Italia: tecno-Art (Ascoli Piceno, Italia)
Marco de Carolis

divendres, 16 de desembre del 2011

Grotte Valle Muratone. Itàlia


Carsismo e grotte
della Valle Muratone
Pigna, Provincia di Imperia
(2009) 80 p., col., 240x172 mm.
Ed. Guida alle Grotte Liguri. Gruppo Speleologico Imperiese C.A.I., Speleo Club C.A.I. Sanremo

Gilberto CALANDRI









Bolletino del Gruppo Speleologico Imperiese C.A.I. , núm. 61
(2009) 34 p., col., 298x210 mm.
Imperia. Italia


PARAJES SECRETOS DEL PAÍS VASCO (Angulo, 1989)

  PARAJES SECRETOS DEL PAÍS VASCO paseos, ascensiones, excursiones, espeleología, exploraciones, escaladas (1989) 294 p., col., 265x190 mm. ...