dimecres, 19 de setembre del 2012

Andalucía Subterránea, núm. 12 (1996) - 13 (1999)


ANDALUCÍA SUBTERRÁNEA, núm. 12
(1996) 75 p.
Ed. Federación Andaluza de Espeleología




ESTUDIO DE CAVIDADES DE LA FINCA DE LA BEATA (VALDEPEÑAS DE JAEN) / MORAL TELLO, ANDRES Y GUTIERREZ MARTOS, AGUSTIN

ESPELEOLOGIA "versus" ARQUEOLOGIA / MORENO ROSA, ANTONIO

MATERIALES NEOLITICOS DE LA SURGENCIA DE ZARZALONES (YUNQUERA, MALAGA) / GARCIA CARRETERO, JUAN R.

PROSPECCION EN LA SIERRA DE SEGURA / PEREZ RUIZ, ANTONIO

AVANCE AL CATALOGO DE CAVIDADES DE LA SIERRA DEL TORCAL / GRUPO DE MONTAÑA Y ESPELEOLOGIA TUPECARAS

EXPLORACIONES EN LA SIERRA DE LAS NIEVES / CASTRO SALANOVA, JOSE L.

SIMA HONDA / FELGUERA, ILDEFONSO

PROSPECCIONES ESPELEOLOGICAS EN LA SIERRA DE LA AYTA, MONTELLANO (SEVILLA) / GRUPO DE TRABAJO AUNA



ANDALUCÍA SUBTERRÁNEA, núm. 13
(1999) 64 p.
Ed. Federación Andaluza de Espeleología





CAVIDADES DEL LAPIAZ DE LOS LANCHARES / MORA LUQUE, JOSE ANTONIO

PREPARACION PSICOLOGICA PARA LA PRACTICA ESPELEOLOGICA / MAYORAL VALSERA, JUAN

MEJORA EN EL SISTEMA DE DESOBSTRUCCION MEDIANTE MICROEXPLOSIVOS / HUISA GARCIA, JUAN A.

NUEVO MEDIDOR DE DISTANCIAS LASER HILTI PD-10 / GRUPO ESPELEOLOGICO PLUTON

EL BARRANCO DEL PUERTO DE RAMOS / FELGUERA BALLESTEROS, BALTI

EXPLORACIONES EN SIERRA DE SEGURA 1984-1997 / PEREZ RUIZ, ANTONIO

LIMPIEZA EN LA CUEVA DE LAS MOTILLAS / GRUPO DE INVEST. ESPEL. DE JEREZ

LOS APTERIGORTOS. FAUNA CAVERNICOLA ESPAÑOLA / WALLACE MORENO, MANUEL

GATO 97. EXPEDICION SIN TIEMPO / GRUPO IXODES

AVANCE DE LAS EXPLORACIONES EN EL POLJE DE LIBAR / MILLAN NARANJO, JOSE

PROYECTO GIBRALTAR. UN MODELO DE COLABORACION INTERDISCIPLINAR / SANTIAGO, A; GILES, F.; FINLAYSON, C.; MARTINEZ, A. 






Centro de Documentación y Museo de la Espeleología
P.O. Box, 1251 - 18080 GRANADA
cdmuseoespeleo@movistar.es


dilluns, 17 de setembre del 2012

Cuevas de Montserrat (Balaguer, s. XIX)


Las Cuevas de Montserrat
(S/d) 108 p., 188x125 mm.
Ed. Salvador Manero, Editor. Barcelona

Víctor BALAGUER






Nota. No consta la data d'impressió de l'obra. Aquest relat es va imprimir per primera vegada l'any 1852 al Diario de Barcelona. 
Segons la contraportada del llibret, es troba a impremta una obra de Balaguer. Potser es tracta de l'edició de 1880 Montserrat. Su historia, sus tradiciones y leyendas. Nueva edición corregida y aumentada, on s'inclou el relat de la cova del Salnitre, Una expedición a las cuevas de Montserrat, doncs la primera edició d'aquest llibre és de l'any 1850, data anterior de la visita de Balaguer a les coves. 
   
Balaguer, l'any 1857 publicà la GUIA DE MONTSERRAT Y SUS CUEVAS, d'on adjuntem les dues làmines següents




La traducció al català la podeu trobat al següent estudi sobre aquesta obra de Balaguer i de la cova del Salnitre


Una expedició a les coves de Montserrat
(2003) 178 p., 207x148 mm
A3, Ed. St. Esteve Sesrovires (Baix Llobregat)
ISBN: 84-95307-26-X
Estudi preliminar, traducció i edició a cura de Joan VALLÈS ALTÉS


dissabte, 15 de setembre del 2012

Cuevas de Mallorca (1945)


LAS CUEVAS DE MALLORCA
Las cuevas de Artá y de Manacor. 
Olivos milenarios y jardines señoriales 
(1945). "Portada foto. enganxada". 96 p., 97 foto., 1 map., 2 topo.; 165x122 mm. 
Ed. Costa, Palma de Mallorca / I.G. Seix y Barral Hnos., S.A., Barcelona; 

Pedro FERRER GIBERT. José COSTA FERRER

Mallorca y sus cuevas. – Cuevas de Artá. – Cuevas del Drach. – Artá. La caverna religiosa. – Manacor. En la cueva encantada del Drach. – La cueva de los Palomos o “l’avench de son Pou”. – Santiago Rusiñol, el gran humorista en su obra, la isla de la calma. La calma interior. – Las cuevas dels Hams. – La cueva del Drach y el lago Miramar. – Cueva de los catalanes o descanso de los extraviados. – Hojas de álbum. – La ruta de las cuevas. – Las cuevas de Artá o de la Ermita. – El palacio encantado. – Hojas de álbum. –Visita a las cuevas de Artá. – Jardines señoriales. – Jardines de Mallorca. –

Guia turística. Recull  textos de diferents autors: J.M. Salaverría, S. Rusiñol, A. Maura, J. A. Alcover, E.A. Martel, etc.













dijous, 13 de setembre del 2012

El ser humano y el paisaje kárstico (Brasil)


O SER HUMANO E A PAISAGEM CÁRSTICA. 
Humans and Karst Landscape
(2012) 92 p., col., 302x281 mm.
Ed. Sociedade Brasileira de Espeleologia
ISBN 978-85-64130-02-9

Heros Augusto SANTOS LOBO
Luiz Eduardo PANISETT TRAVASSOS










El ser humano y el paisaje kárstico se presenta en en I Taller motivos espeleológicos para la legislación, que se celebró en Campinas / SP


Después de las conferencias y los debates sobre la política de protección a los sitios espeleológicos se presentó en la sede de la SBE en Campinas, en 30/06/2012, Heros Lobo presentó el libro "El ser humano y el paisaje kárstico," fruto de la colaboración entre la SBE, Cementos Votorantim y la Reserva de la Biosfera del Atlántico, seguido de un cóctel de celebración.


El ser humano y el paisaje kárstico


Este libro es el resultado de una asociación innovadora de cooperación técnica entre la Sociedad Brasileña de Espeleología, cemento Votorantim y la Reserva de la Biosfera de la Mata Atlántica, que incluye la investigación y las prácticas brasileñas espeleológicas protegidas, minería y educación ambiental. Los paisajes aquí representan un ambiente desconocido, frágil y fascinante. La foto de la portada fue la ganadora del concurso de fotos de las "Cuevas de Brasil", en 2011. Las otras fotos fueron seleccionados de la colección de varios fotógrafos, amantes del inframundo karst brasileño.

Registros del pasado

En algunas zonas kársticas podemos encontrar una de las primeras evidencias del pasado y la evolución de la vida en nuestro planeta - los estromatolitos - estructuras producidas por las bacterias de aproximadamente 4 millones de años, la formación d de las rocas calizas en el mar.

Vivir sobre el Karst

Si la vida no era fácil hace miles de años en muchas zonas kársticas en el momento actual, sigue siendo menos complejo. Este paisaje tiene, entre sus muchas peculiaridades, la escasez de agua como un factor en la superficie de impacto. No hay duda de que cambia mucho en nuestras posibilidades, lo que genera dificultades a las que no se enfrentan con la misma intensidad que en otras regiones del país.




Nuestra relación con el medio ambiente también motiva el aspecto espiritual. En un primer momento, las cuevas no están generando sentimientos negativos y oscuros en la mayoría de las personas.


Investigación y Tecnología

El karst y las cuevas son también espacios para los seres humanos para ejercer sus acciones, motivados por diversos factores. Se trata de la mejora del medio ambiente a través de la ciencia y en su sentido más amplio: la idea de conocer y experimentar.



Encantamiento

Aunque los paisajes kársticos y cuevas parecen ser mundos aparte para la mayoría de las personas, en varios lugares de Brasil es posible conocer un hermoso paisaje kárstico.

Iniciativa: Cooperación técnica: El cemento Votorantim, Sociedad Brasileña de Espeleología, la Reserva de la Biosfera del Atlántico

Autores y Organización

Heros Augusto Santos Lobo
Luiz Eduardo Travassos Panisset

Producción Editorial

Sociedad Brasileña de Espeleología

Colaboradores

Alexandre Lino Pontalti, Ana Maria Lopez Espina, Clayton Ferreira Lino, Lucas Andreata Franchin Excepto Ribeiro, Basso Scaleante Manguera Anthony, Marcelo Augusto Rasteiro, Mark Silverio, Patricia Monteiro Montenegro, Regiane Día Velozo

Traducción

Linda Gentry El-Dash

Revisión

Rejane Aparecida de Castro Santos Rossi
Oscarlina Aparecida Furquim Scaleante

Foto de la portada

"Y dijo Dios: Sea la luz." Foto ganadora del concurso de fotografía "Cuevas de Brasil", edición 2011.
fotógrafo José Humberto Matías de Paula. Ubicación: San Vicente Lapa - São Domingos, Goiás

Fotos del libro

Alexandre Lobo, Alexandre Felizardo, Alexandre L. Pontalti, Alexandre L. Camargo (Iscoti) Ataliba Coelho, F. Clayton Lino, Daniel De Granville, Danie de Stefano Menin, K. Delci Ishida, S. FranciscoBuchmann, Gabriela de Britto Slavec, Collet Guy (in memoriam), Hélio Shimada, Heros COMO Wolf, Joseph Frederick C. Duarte, José Roberto Ceccolini, Zogbi Leda, Alt Luciana, Luiz Afonso V. Figueiredo, Luiz Eduardo Panisset Travassos, André Marcelo, Mark LF Lourenção, Mark Silverio, Rafael R. Camargo, René de Souza, Ricardo S. Martinelli, Rodrigo Motta, Rose Lane Guimarães, Zago Silmara, Vitor Moura, Vivian F. Scaggiante, William Marques, William Hijo Sallun.

Ilustraciones (página 22)

Renato Lopes

Logotipo de Cooperación Técnica

Marcos Silverio

Diseño Gráfico

SM & A Design - Samuel Ribeiro Jr

ISBN 978-85-64130-02-9


Centro de Documentación y Museo de la Espeleología
P.O. Box, 1251 - 18080 GRANADA
cdmuseoespeleo@movistar.es

dimarts, 11 de setembre del 2012

Xavier Bellés, biospeleòleg (Bibliografia)


EspeleoCat Tallers 2009. Foto., J.L. Galdón (+)
Xavier Bellés Ros és el director de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) a Barcelona


Els companys Jordi Comas i Lluís Auroux publicaren, dins d'un post més ampli, unes breus notes sobre la seva biografia a Espeleobloc


Des d'aquí reproduïm un llistat cronològic de la seva obra bibliogràfica biospeleològica   

Llibres

- Escolà, O., Gracia, C., Bellés, X. 1976. Introducció a la biospeleologia. 20 pp.Escola Catalana d'Espeleologia, Barcelona.

 


- Bellés, X. 1987. Fauna cavernícola i intersticial de la Península Ibèrica i les illes Balears. 207 pp. CSIC-Editorial Moll, Madrid y Palma de Mallorca.



http://espeleologiabibliografia.blogspot.com.es/2009/11/bioespeleologia-1987-i-2004-belles.html

- Bellés, X. (editor and translator) 2004. Assaig sobre els problemas biospeleològics (Emil G. Racovitza). 254 pp. Institut d’estudis Catalans. Barcelona.




Articles

2006
- Ribera, I., Montagud, S., Teruel, S., Bellés, X. 2006. Molecular data supports the inclusion of Ildobates neboti Español in Zuphiini (Coleoptera: Carabidae: Harpalinae). Entomologia Fennica 17: 207–213.
- Bellés, X. 2006. Eseu asupra problemelor biospeologice dupăo sută de ani de la apariţie. In: Eseu asupra problemelor biospeologice (Emil Racoviţă). pp. 185-191. Institutul de Speologie “Emil Racoviţă, Cluj-Napoca.

2005
- Ribera, I., Mateu, J., Bellés, X. 2005. Phylogenetic relationships of Dalyat mirabilis Mateu, 2002, with a revisited molecular phylogeny of ground beetles (Coleoptera: Carabidae). Journal of Zoological Systematics and Evolutionary Research 43: 284-296.
- Bellés, X. 2005. L’Essai sur les problèmes biospéologiques d’Emil Racovitza a cent anys de distància. Endins 28: 19-24.

2003
- Mateu, J., Bellés, X. 2003. Position systématique et remarques biogéographiques  sur Dalyat mirabilis  Mateu, 2002 (Coleoptera: Adephaga: Promecognathidae), cavernicole du Sud-Est Ibérique. Annales de la Société Entomologique de France 39 (4), 291-303.
- Barranco, P., Ruiz-Portero, A., Fernández-Cortés, A., Bellés, X., Tinaut, A. 2003. Ptínidos de cavidades en yeso de Almería (Coleoptera, Ptinidae). Boletín de la Asociación Española de Entomología 27 (1-4): 53-69.

1999
- Bellés, X. 1999. Francesc Español (1907-1999), o la passió per l’entomologia. Miscel.lània Zoològica 22 (1): 109-120. [Spanish version, pp. 121-132] [English version, pp. 133-144].

1994
- Bellés, X. 1994. Las cuevas del Archipiélago de Cabrera y su patrimonio biospeleológico. Subterránea 2: 38-42.
- Ribera, C., Bellés, X. 1994. Pérou. In: Encyclopaedia Biospéologica. vol I. pp 569-576. Société de Biospéologie. Moulis.
- Bellés, X. 1994. Espagne. In: Encyclopaedia Biospéologica. vol I. pp 649-662. Société de Biospéologie. Moulis.

1992
- Bellés, X. Monod, T. 1992. Mezium affine Boieldieu dans les mines de sel de Taoudenni (Sahara malien) (Coleoptera, Ptinidae). Bulletin de la Société entomologique de France. 97 (3): 277-28067.
- Bellés, X. 1992. From dragons to allozymes. A brief account on the history of biospeleology. In: The Natural History of Biospeleology. Pp. 3-24. Museo nacional de Ciencias Naturales, CSIC, Madrid.

1991
- Bellés, X. 1991. Survival, opportunism and convenience in the processes of cave colonization by terrestrial faunas.Oecologia aquatica 10: 325-335.

1990
- Izquierdo, I., Oromí, P., Bellés, X. 1990. Number of ovarioles and degree of dependence with respect to the underground environment in the Canarian species of the genus Loboptera Brunner (Blattaria, Blattellidae). Mémoires de Biospéologie17: 107-111.

1989
- Bellés, X., Damians, J. 1989. Aglenus brunneus (Gyllenhal)(Coleoptera) al medi cavernícola de Mallorca (Cova de s'Algar. Artà). Endins 14-15: 65-67.
- Bellés, X., Damians, J., Pretus, J.Ll. 1989. Minor-87. Una campanya biospeleologica a Menorca. Endins 14-15: 69-75.

1988
- Bellés, X. 1988. Dels Trechus als Hydraphaenops. L'obra biospeleologica del Dr. Francesc Español. Quaderns de Vilaniu 14: 15-18.
- Bellés, X. 1988. Comunitats cavernícoles. In: Història Natural dels Països Catalans. 14: 320-327, Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

1986
- Bellés, X. 1986. Distribution of the Iberian Bathysciinae (Coleptera: Catopidae). An explanation. Comunications of the IX International Congreso of Speleology 2: 134-137. Barcelona.
- Bellés, X., Escolà, O. 1986. Biospeleology. In: Excursion guide of the IX International Congreso of Speleology, 6 pp, Barcelona.
- Bellés, X. 1986. Morphological clines in reduced areas. The case of Henrotius jordai (Reitter), cave dwelling beetle from Majorca Island. International Journal of  Speleology 14: 21-26.
- Bellés, X., Comas, J. 1986. Estudi del sac intern de l'edaegus dels Speonomus del subgènere Speonomites Jeannel, i deSpeonomus colominasi Zariquiey (Coleoptera, Catopidae, Bathysciinae). Exploracions 10: 43-45.
- Bellés, X., Delay, B., Juberthie-Jupeau, L. 1986. Speonomus canyellesi, un Bathyscinae (Coleoptera, Catopidae) molt evolucionat endèmic del Montsenys. Jornada Recerca Naturalista al Montseny, p. 69-73. Diputació de Barcelona.
- Bellés, X., Comas, J. 1986. Fauna cavernícola al Montseny: L'avenc de les Pedredres de Gualba. Jornada Naturalista al Montseny, p. 57-59. Diputació de Barcelona.
- Bellés, X. 1986. La fauna cavernicola del massís del Garraf, un patrimoni natural que cal tenir present. Contrades 3: 2.

1985
- Bellés, X., Pallarés, J. 1985. Observacions sobre la climàtica i la població de Speonomus delarouzeei (Col. Catopidae) de la Cova de Rialb. Exploracions 9: 7-16.
- Bellés, X. 1985. Darreres addicions al catàleg de Bathysciinae (Coleoptera, catopidae) ibèrics (Període 1979-1984).Exploracions 9: 17-19.
- Escolà, O., Bellés, X., Comas, J.1985. Speonomus tincatincensis n, sp. y S. saforensis n. sp., nuevos Bathysciinae (Col. Catopidae) del Pallars, Lleida. Miscelánea Zoológica 9: 223-227.

1984
- Escolà, O., Bellés, X. 1984. Distribució geogràfica dels Speonomus del subgènere Parvospeonomus (Col. Catopidae Bathysciinae) al vessant meridional dels Pirineus. III Sessió conjunta d'Entomologia. Institució Catalana d'Història Natural/Societat Catalana de Lepidopterologia, p. 19-28, Barcelona.
- Bellés X. 1984. Notes biospeleològiques (El Baix Camp, El Priorat, La Ribera d'Ebre). En: Catàleg Espeleològic de Catalunya (J. Borràs, J.M. Miñarro i F. Talavera), vol. 7, p. 9-19, Políglota, Barcelona.
- Bellés, X., Deliot, Ph. 1984 Nouveaux Bathysciinae (Coléoptères Catopidae) des Pyrénées françaises et espagnoles.Mémoires de Biospéologie 10: 235-242.
- Bellés, X. 1984. Estudi de l'armadura genital en les poblacions de Speonomus (Parvospeonomusdelarouzeei s.l. i S. (P.)vilarrubiasi Zariquiey (Coleoptera, Catopidae, Bathysciinae) que conviuen a la Cova del Far (Susqueda, La Selva).Exploracions 8: 7-13.
- Juberthie, C., Delay, B., Juberthie-Jupeau, Durand, J., Escolà, O., Bellés, X., Blas, M. 1984. Le complexe Speonomus delarouzeei: un modèle d'approches associées pour l'étude de la speciation. Mémoires de Biospéologie 11: 141-164.

1983
- Bellés, X. 1983. Descripción de un nuevo Bathysciinae ibérico y algunas notas sobre el valor específico de los caracteres del saco interno del edeago (Coleoptera, Catopidae). Fragmenta Entomologica 17 (1): 105-110.
- Bellés X. 1983. Notes biospeleològiques (El Baix Empordà, El Gironès, La Selva, L'Osona, El Vallès Oriental i el Maresme). En: Catàleg Espeleològic de Catalunya (J. Borràs, J.M. Miñarro i F. Talavera), vol. 6, p. 10-19, Políglota, Barcelona.
- Bellés, X. 1983. Données préliminaires sur l'existence de facteurs d'agrégation chez les Bathysciinae (Col. Catopidae).Bulletin de liaison de la Société de Biospéologie 4: 12-13.

1982
- Mateu, J., Bellés, X. 1982. Dos nuevos géneros de Trechinae del Perú. Folia Entomológica Mexicana 53: 67-74.

1981
- Bellés X. 1981. Notes biospeleològiques (L'Urgell, El Solsonès, La Segarra i El Berguedà). En: Catàleg Espeleològic de Catalunya (J. Borràs, J.M. Miñarro i F. Talavera), vol. 5, p. 10-17, Políglota, Barcelona.
- Bellés, X., Deliot, Ph. 1981. Dades zoogeogràfiques sobre Geotrechus seijasi Español, 1969 (Col. Trechidae).Exploracions 5: 17-20.
- Mateu, J., Bellés, X. 1981. Espèces inedites de Trechisibus Motschulky récoltées au Perou. Nouvelle Revue d’Entomologie 9 (1): 39-45.

1980
- Mateu, J., Bellés, X. 1980. Nuevos Trechidae del Perú: El género Andinorites nov. Eos 55-56: 131-142.
- Bellés, X., Comas, J. 1980. Una campanya entomològica a Tunisia (1980). Boletín de la SIEP 12: 35-42.
- Español, F., Bellés, X. 1980. Revisión del género Speocharidius Jeannel, 1919 (Col. Catopidae Bathysciinae). Speleon25: 31-35.
- Bellés, X. 1980. Apunts sobre biocenologia cavernícola terrestre. Cingles 41: 784-786.
- Español, F., Bellés, X. 1980. Coleoptera Catopidae Bathysciinae. En: Contribución al conocimiento de la fauna cavernícola del País Vasco. Kobie 10: 557-561.
- Bellés, X., Martínez, A. 1980. La geología y la especiación de los Bathysciinae en la región del Penedès (Catalunya, España). Mémoires de Biospéologie 7: 221-223.
- Español, F., Bellés, X. 1980. Armidia unicolor Duft. (Col. Cantharidae), un curioso elemento de nuestra coleopterofauna cavernícola. Munibe 32 (3-4): 281-282.

1979
- Bellés, X., Escolà O. 1979. Addicions al catàleg de Bathysciinae (Col. Catopidae) ibèrics d'ençà la classificació de Laneyrie (1967). Espeleòleg 28: 569-572.
- Bellés, X. 1979. Fauna cavernícola de la Cueva Cullalvera. Ramales, Santander. Comunicaciones del III Congreso Nacional de Espeleología, vol. 2, 9 pp., Madrid.
- Bellés X. 1979. Notes biospeleològiques (El Ripollès, La Garrotxa, L'Alt Empordà). En: Catàleg Espeleològic de Catalunya (J. Borràs, J.M. Miñarro i F. Talavera), vol.4, p. 10-23, Políglota, Barcelona.
1978
- Bellés, X. 1978. Coleopterofauna de la Cova Janet (Llaberia, Tarragona). Boletín de la SIEP 10: 28-41.
- Bellés X. 1978. Notes biospeleològiques (El Pallars Jussà). En: Catàleg Espeleològic de Catalunya (J. Borràs, J.M. Miñarro i F. Talavera), vol. 3, p. 10-23, Políglota, Barcelona.
- Bellés X. 1978. Notes biospeleològiques (Alt Urgell). En: Catàleg Espeleològic de Catalunya (J. Borrás, J.M. Miñarro i F. Talavera), vol. 1, p. 23-33, Políglota, Barcelona.
- Bellés X. 1978. Notes biospeleològiques (La Cerdanya). En: Catàleg Espeleològic de Catalunya (J. Borràs, J.M. Miñarro i F. Talavera), vol. 1, p. 114-120, Poliglota, Barcelona.
- Bellés, X. 1978. Los Troglorrhynchus hipogeos de la Península Ibérica (Col. Curculionidae). Miscelánea Zoológica 4 (2): 137-145.
- Bellés, X. 1978. Notas ecológicas sobre la Cova de la Torre (Sant Feliu de Pallarols). Influencia de los niveles de materia orgánica sobre la diversidad de la fauna terrestre. Speleon 24: 77-91.
- Bellés, X., Comas, J., Escolà, O., Español, F. 1978. Los Bathysciinae ibéricos. Propuesta de ordenación taxonómica.Speleon 24: 59-69.
- Bellés X. 1978. Notes biospeleològiques (Baix Penedès, Tarragonès, Alt Camp i Conca de Barberà). En Catàleg Espeleològic de Catalunya (J. Borràs, J.M. Miñarro i F. Talavera), vol. 2, p. 10-23, Políglota, Barcelona.
- Bellés, X. 1978. Notes biospeleològiques sobre la Cova Graners. Vèrtex 66: 191.

1977
- Bellés, X. 1977. Notas sobre Speocharis minos Jeannel, 1909 y otros catópidos recogidos en cuevas de la provincia de Burgos (Col. Catopidae). Graellsia 31: 119-124.
- Bellés, X. 1977. Ptínidos recogidos en cavidades subterráneas ibéricas II. Ptinus pusillus Sturm y Ptinus bicinctus Sturm, especies nuevas para España (Col. Ptinidae). Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa, S.I.S. 5: 377-382.
- Bellés, X., Escolà, O. 1977. Nuevos datos sobre los Speonomus del grupo delarouzeei (Fairmaire, 1860):Parvospeonomus subgen. nov. (Col. Bathysciinae). Speleon 23: 33-37.
- Bellés, X. 1977. Sobre la posición sistemática de Speonomus (Speonomitescolominasi Zariquiey, 1924, y el subgéneroSpeonomites Jeannel, 1910 (Col. Catopidae, Bathysciinae). Comunicacions del VI Symposium d’Espeleologia. Biologia, p. 105-108, Terrassa.
- Escolà, O., Bellés, X. 1977. Sobre el gènere Niphadobata Enderlein a la Península Ibérica (Dipt. Tipulidae).Comunicacions del VI Symposium d’Espeleologia. Biologia, p. 65-68. Terrassa.

1976
- Bellés, X. 1976. Ptínidos recogidos en cavidades subterráneas ibéricas (Col. Ptinidae). Speleon 22: 145-147.
- Bellés, X. 1976. Resultados de una campaña biospeleológica en Mallorca. Coleópteros. Endins 3: 47-55.
- Escolà, O., Bellés, X., Gracia, C. 1976. Recerca, recol.leció i conservació dels cavernicoles En: Introducció a la bioespeleologia, 60 pp. Escola Catalana d'Espeleologia, Barcelona.
- Bellés, X. 1976. Contribución al conocimiento del género HenrotiusBolletí de la Societat d’Història Natural de Balears 21: 131-145.

1975
- Bellés, X. 1975. Una nova raça de Speonomus bolivari Esc. (Col. Catopidae) dels Pirineus Centrals. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural (Zoologia) 39: 47-50.

1974
- Bellés, X. 1974. Biospeleología y Paleogeografía. Nuevas consideraciones sobre el poblamiento de la isla de Mallorca por la fauna cavernícola terrestre. Comunicacions del IV Symposium d’Espeleologia. Biologia, p. 43-46, Barcelona.
- Auroux, L., Bellés, X. 1974. Estudio bioespeleológico de la Cueva de Aso. Comunicacions del IV Symposium d’Espeleologia. Biologia, p. 83-94, Barcelona.
- Auroux, L., Bellés, X. 1974. Un nuevo Speonomus de la provincia de Huesca (Col Catopidae. Speleon 21: 85-90.
- Bellés, X. 1974. Fauna cavernícola en el macizo de Garraf. En: Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (J. Borras, Ed.), vol. 2, p. 7-16, Barcelona.

1973
- Bellés, X. 1973. Localizaciones nuevas o poco conocidas sobre Bathysciinae catalanes. Ildobates 3-4: 61-54.
- Bellés, X. 1973. Un nuevo Bathysciinae del Macizo de Garraf. Miscelánea Zoológica 3 (2): 45-49.
- Bellés, X. 1973. Los Caraboidea cavernícolas de Cataluña (Coleoptera). Speleon 20: 95-102.

1972
- Bellés, X .1972. Coexistencia coleopterológica de la Cueva Janet de Llavería. Tarragona. Geo y Bio Karst 32: 27.
- Bellés, X. 1972. Los coleópteros cavernícolas de la Cueva Cullalvera. Información Espeleológica de la S.E.C.E.S. Instituto Provincial de Paleontología, Sabadell, 3: 10-14.


A continuació adjuntem uns videos, en diferents idiomes, sobre diverses tasques de l'Institut de Biologia Evolutiva

Avaluadors de la biodiversitat


Català


Evaluadores de la biodiversidad

Castellà

Biodiversity evaluators

Anglès

PARAJES SECRETOS DEL PAÍS VASCO (Angulo, 1989)

  PARAJES SECRETOS DEL PAÍS VASCO paseos, ascensiones, excursiones, espeleología, exploraciones, escaladas (1989) 294 p., col., 265x190 mm. ...