Arrikrutz

Rugido en la galería del agua

Arrikrutz

(2007) 47 p., dib. col., 189x153 mm.

Ed. Agencia de Desarrollo y Turismo de Oñati

ISBN: 978-84-606-4317-3

Text: Patxi ZUBIZARRETA. Il·lustracions: Jokin MITXELENA

CUEVAS DE OÑATI

Subsòl de Barcelona

Exposició

Mineralogia del subsòl de Barcelona

Col·lecció: Josep Enguix Rabassa. Margarita Latorre Pelegrin

(2001) 18 p. fot. i fig. col. i b/n., 150x205 mm.

Ed. TMB - Comunicació interna. Barcelona

Introducció: Eladi de Miguel Sainz. Assesorament tècnic: Joan Antoni Rodríguez Gazulla

El Tresor d'Escuain

El Tresor d'Escuain

(1992) Identitat, 8: 84-89. 9 fot. col.

Ed. Top Imatge. Badalona

Francesc ALFAMBRA. Montserrat FERNÁNDEZ

No es gaire habitual que les revistes culturals i les d'informació general facin ressò de les exploracions espeleològiques. Això sí, les noticies sensacionalistes procedents de les tragèdies, i també els relats èpics d'expedicions espeleològiques a llocs molt llunyans són considerades relativament interessants i mereixen l'interés d'alguns mitjans de comunicació.

Campanya d'estiu. 1970

Equip de punta del GEB Integral B-15/B-1. 1980

Campament Estatal. 1991

Participants Campament Estatal. 1991

Campament zona del B-15. 1991

Equip Lanzarote - Badalona. 1991

Al que es denomina, entre els espeleòlegs, massís d'Escuain, des de l'any 1970 s'han realitzat campanyes regulars d'exploracions espeleològiques. Han participat centenars d'espeleòlegs de diferents entitats i procedències. Dos espeleòlegs han deixat a dins d'aquestes cavernes, el més important, la seva vida. Les aportacions puntuals de tots els participants a les exploracions al massís, al llarg del temps, han resultat determinants per a la consecució dels resultats espeleològics.

Avui, ara, hi han equips d'espeleòlegs explorant a aquest massís. L'objectiu principal es: A Bufona C-20. Un d'aquests equips, possiblement, ja haurà escalat un pou de 150 m a un afluent. Altre dels equips ja ha fet la seva feina d'espeleobusseig, han superat el sifó, fins aleshores terminal, unint el C-20 amb el Forat C- 9 (= avenc Badalona, = forat d'o Barranca d'o Paxón). (FM)

Enhorabona i felicitacions a tots!

La meva consideració i admiració a tots que fan de l'espeleologia una activitat d'investigació, i/o recerca i/o exploració (FM)

Veure ressenya de la connexió C-20/C-9 a ESPELEOBLOC

Cueva de Ardales (= Doña Trinidad Gründ)

Cueva de Ardales

su recuperación y estudio

(1992) 233 p. + 1 topo. plegada, fig. i fot. b/n., 240x172 mm.

Ed. Ayuntamiento de la Villa de Ardales. Málaga

Presentació: Salvador Pendón. Prólogo: Manuel Pellicer

José Ramos Muñoz. Mª del Mar Espejo Herrerías. Pedro Cantalejo Duarte. Emilio Martín Córdoba. José A. Molina Muñoz. Juan J. Durán Valsero. José Alcázar Godoy. Federico Ramírez Trillo. Antonio Vela Torres. Rainer Grün. Derek C. Ford

Cueva de Ardales

Un hito de la prehistória andaluza

(S/a) 12 p. s/n., col., 298x195 mm.

Ed. Ayuntamiento de Ardales

Pedro CANTALEJO

Cueva del Trucho. Briet (1904)

La Grotte du Trucho

La Nature. Revue des Sciences, núm. 1666: 344-345 (29-IV-1905)

Lucien BRIET (1860 - 1921)

Briet a l'any 1904 durant la seva estada al poble de Rebilla, al terme actual de Tella - Sin al Sobrarbe, explorà dues coves. Amb aquest article ens deixa una bona descripció del seu itinerari i de les característiques de la cova del Trucho (FM)

Topografia del Grup d'Espeleologia de Badalona de la cova del Trucho publicada a: Cavernes Especial nº 1 Monogràfic Escuain (1986)